La província de Girona és la més occidental de les quatre províncies catalanes.

És la menys extensa, però després de la província de Barcelona , és la més densament poblada. Està dividida en sis partits judicials i comprèn 235 municipis.

Participa , en la morfologia, de quasi totes les grans unitats estructurals: al Nord els Pirineus i els Pre-pirineus, a l'Oest la Serralada Transversal, al Sud i al Sud Oest les Serralades costaneres i al sector Nord Est , la depressió de l'Empordà.

Tot el conjunt del litoral constitueix la gran regió turística anomenada Costa Brava, amb costes abruptes als extrems septentrional i meridional i al centre les costes baixes del golf de Roses i les platges de Pals.

La zona axial marca la frontera amb França, culmina al Puigmal ( 2.913 m.) i forma un elevat mur, travessable pels passos del Portús i del Coll d'Ares, que la uneixen amb la Catalunya Nord.

El clima presenta dues variants clares : el N.,O: pertany a la Catalunya humida , i el S. i l'E. a la Catalunya seca. Les diferències tèrmiques són poc accentuades a les àrees muntanyoses; mentre que la costa és l'àrea més temperada i els Pirineus i la Serralada Transversal les més fredes.

Factor climàtic important a la regió costanera és el vent dominant del N., la Tramuntana,que bufa sovint.

Els rius principals són el Ter, el Fluvià i la Muga, que la travessen de O.-E. i desemboquen a la Mediterrània, i el Segre que neix a la Cerdanya.

La vegetació natural és abundant i molt diversificada,el bosc ocupa gairebé el 50% de la superfície provincial. A la zona seca destaquen els boscos de pins ( blanc i pinyoner) i alzines. Tenen gran importància les sureres pel seu aprofitament econòmic, aquestes es localitzen als sectors més humits de la Serralada Litoral: Serra de Rodes i massís de l'Albera. A la zona humida apareixen espècies atlàntiques, principalment faigs i roures. Als vessants muntanyosos trobem fins els 800 metres els pins i les alzines, fins els 1.400 els faigs, roures i castanyers, i fins els 2.000 les coníferes avet i pi negre.

És una de les províncies més desenvolupades, ocupa sempre els primers llocs en renda per càpita i en riquesa.

Les poblacions més importants són : Girona-Salt, Figueres, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Palafrugell, Banyoles, Palamós i Ripoll.

La pesca és costanera amb centre als ports de Roses, Palamós i l'Escala.

És important la indústria tèxtil ( Girona, Blanes, Olot i Ripoll), la suro-tapera, fusta, plàstics, lleixius i gelatines, mecànica, cimentera, construcció, paper, arts gràfiques i alimentària.

El sector terciari és el més important, i si bé en principi es limitava a la Costa Brava, la part dels Pirineus s'ha desenvolupat darrerament.

Constitueix una important regió de pas per a les comunicacions entre Barcelona i França: autopista, carretera radial, ferrocarril Madrid-Barcelona-Frontera francesa. Disposa d'un aeroport a Girona i de port per creuers a Palamós.