Besalú és la porta de la Garrotxa per a tothom qui hi arriba per Girona-Banyoles.

És nus de comunicacions amb els centres comarcals d'Olot, Girona, Banyoles i Figueres.

Es troba encaixada en un promontori entre les aigües del Fluvià i la riera Capellada.

Va ser capital del comtat del seu mateix nom i és un extraordinari i compacte conjunt monumental, declarat històrico-artístic.

Però el seu origen és molt més antic, com ho confirmen les troballes ibèriques i romanes amb una cronologia que va des dels segles III. A.C. fins al VII D.C. Pel seu terme hi passava la via romana del Capsacosta, emprada fins el segle XIX per anar de Besalú a Camprodon.

Pren importància a partir de la conquesta de les terres catalanes per part dels francs. i es consolida quan Guifré el Pilós posa el seu Germà al front del Comtat de Besalú. A partir de llavors comença a erigir els símbols de capitalitat : erigí la seva fortalesa, encunyà moneda, bastí esglésies ( l'any 1.000 estan documentades les de Sant Vicenç, Sant Rafael, Santa Maria i San Joan ), funda un monestir, una canònica i somia a tenir un bisbat propi.

Amb la mort de Bernat III, segle XII, els territoris passen a mans del seu sogre Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i s'esvaeixen els somnis del gran comtat de Besalú.

Esvaïda l'època comtal, Besalú comença a transformar-se. Construeix la seva pròpia Cúria Reial i ben aviat obté els poders per constituir un vertader govern municipal amb 4 jurats i 25 consellers.La vila viu una florent activitat artesanal de teixidors i paraires, el nombre de comerciants augmenta dia a dia. Els jueus constitueixen un important nucli al mig de la vila construint uns banys i una sinagoga i, fins hi tot arriben a càrrecs reconeguts com el de batlle o poetes com Ramon Vidal de Besalú. Al segle XIV era una vertadera ciutat medieval, amb dos-cents pagesos a la parròquia i més de sis-centes persones a la vila, en el nucli de la mateixa ja hi ha un hospital i un establiment benèfic : La Pía Almoina.

Més endavant , entre les catàstrofes naturals : aiguats , terratrèmols i pestes, i les guerres contra els francesos, Besalú va perdent pes específic. Al segle XVIII es té constància d'una fàbrica d'indianes i una de curtits. I a principis del segle XX, amb 17 carrers, quatre places i quatre hostals compta , a més dels seus tradicionals conreus, amb dues fàbriques de paer, dues de gènere de punt, una de producció de força elèctrica, un molí fariner, tres premses d'oli i quatre agències de transport.

Actualment Besalú és un important centre subcomarcal mercès a l'augment de la indústria , els comerços i els serveis. S'ha extès amb nous barris a la perifèria : dels Dolors, Del Mont, dels Pisos, de Racolta,... i això sense arribar als 5 Km. d'extensió i estar encerclada per dos grans termes municipals com Beuda i Sant Ferriol.