Història
Tallaferro
Llegenda
 
 
Hotel Fonda Siqués | Restaurant Siqués "Cal Parent" | Mail Informació  |Reserves

Bernat I Tallaferro representa l'època de major esplendor de la casa comtal de Besalú, el seu sobrenom " Scindes Ferro" es deu als grans fets contra els àrabs. També se l'anomena Príncep i pare de la Pàtria.

L'any 1010 Ramon Borrell de Barcelona fa una crida als nobles catalans perquè ajudin Mohamed, acudeixen amés de Tallaferro, Armengol d'Urgell, Hug d'Empúries i els bisbes Aeci de Barcelona i Arnulf de Vic . Són més de 9000 i van a Còrdova, és l'època de la conquesta de l'imperi musulmà.

Lluiten contra Suleiman a qui derroten en la campanya anomenada Akbar - al - Bakar i Suleiman fuig a Zafra.

Tornen a lluitar a les planures del Guadiana, prop d'Algesires, i ara és Suleiman qui els derrota i s'han de replegar a Còrdova, en aquesta segona lluita moren Aeci i Armengol i resten ferits Arnulf i Odó de Girona. Quan tornen Bernat és anomenat Tallaferro.

Gregori V l'anomenava estimat fill i gloriós comte en la butlla que posava sota la protecció de Roma el monestir de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú. Quan Odó, bisbe de Girona, li reclama les esglésies de Beuda i Montagut ell les cedeix, i també quan li reclama, al següent any, les de Tortellà i Argelaguer.

Quan el Monestir de Sant Pere de Besalú, començat per Miró, va ser acabat, Tallaferro el consagra el 23 de setembre de 1003. L'any 1006, a instàncies del poble , intervé en l'elecció de l'Abat.

Es va casar amb Toda, filla de Ramon Berenguer , Comte de Barcelona, l'any 1007. Va tenir cinc fills i tres filles, però en el testament només nomena a Adelaida i Constança. Guillem que el va succeir en el comtat. Guifré que va ser bisbe de Besalú i, a l'extinció del Comtat, de Carcassone.Enric que va ser eclesiàstic i als 25 anys va rebre el bisbat de Besalú. Hug i Berenguer que varen rebre diferents alous ( bens immobles lliures d'impostos ).Garsenda que es va casar amb el Vescomte de Narbona. Adelaida que va ser confinada a viure al Monestir de Sant Pau i Constança que va rebre alguns alous.

Va fer diverses donacions per les seves ànimes a Santa Maria de Ripoll, a Sant Miquel de Cuixà i a Sant Genís i Sant Miquel de Besalú per qui tenia un particular efecte. Va voler ser independent de la casa de Barcelona i al 1016 va a Roma amb els seus fills Guillem i Guifré i torna amb un tros de Lignum Crucis i la concessió de Benet VII per crear un bisbat als seus dominis.

L'any 1017 es suprimeix el Monestir de Sant Joan de les Abadesses i gràcies a una butlla de Benet VII passa a ser Comte de Ripoll i dels seus territoris annexes. El Monestir de Sant Joan de les Abadesses, que fundà Guifré el Pilós i que va ser ofert a Emmón, la seva filla amb la condició de que si no hi havia successor passés a la Casa Comtal de Besalú, va ser atorgat a monjos Aquisgranesos després d'una trifulga entre Tallaferro i la seva germana Ingilberga, que fou a acusada per Benet VII de comportament impúdic i escandalós a instància de Borrell I, Bisbe de Vic, de l'Abat Oliba, Bisbe de Ripoll , i del mateix Tallaferro.

L'any 1020 viatja a Provença per tractar del matrimoni del seu fill Guillem. En tornar, el 26 de novembre del mateix any, en voler travessar el Rôine que anava molt cabalós, és arrastrat corrent avall. La seva mort va ser plorada a tot Catalunya i el seu cos es va traslladar a Santa Maria de Ripoll.

   
L'edifici |  La situació  | El nom | Excursions | Les obres |
Les vistes | Habitacions | Àpats | Altres |