|
Diu la llegenda que el gran cabdill cristià Otger
va morir als braços de l'avi de Sant Guillem ( 19 de
juny ) Però abans de morir li va deixar l'espasa que
havia rebut de mans de Sant Jordi i amb la qual havia lluitat
contra els serraïns. Li va recomanar que no donés
a ningú l'espasa, de tant bon tremp que fins i tot
podia tallar el ferro, a menys que el país estigués
en perill. En aquest cas havia de buscar un cavaller prou
valent per honorar-la. Quan va morir l'avi, l'espasa va passar
al pare de sant Guillem, i després a ell.
Quan els moros desembarquen a Elna, el sant crida el comte
Bernat de Besalú i li lliura l'espasa d'Otger, aquest
la pren i promet utilitzar-la amb valor contra els serraïns.
Es posa al davant dels seus guerrers i , en poc temps, el
Rosselló es veu lliur dels invasors.
A partir d'aquell moment el comte de Besalú pren el
sobrenom de la qualitat meravellosa de la seva espasa i passa
a la història amb el sobrenom de Bernat Tallaferro.
(llegir poema)
La seva llegenda està recollida en el poema Canigó
de Mossén Cinto Verdaguer:
“CANIGÓ”: ESQUEMES
Estructura externa
Cants
|
Contingut
narratiu
|
Digressions
|
Formes estròfiques |
| CANT
I:
L'APLEC
|
Guifré
o Guifre (II de Cerdanya), germà del comte
Tallaferro (Bernat I de Besalú, 970-1020),
passada la campanya contra Almansur (985), arma
cavaller Gentil, fill de Tallaferro a l'ermita de
Sant Martí del Canigó el dia estiuenc
de l'aplec. Entre la jovenalla que celebra la festa
hi ha la pastora Griselda, l'enamorada de Gentil,
el qual és instat pel seu pare a oblidar-la.
Al vespre hi ha danses de fallaires, un dels quals
té una baralla amb un joglar que canta
La baralla s'interromp
en escampar-se la nova que els musulmans són
a Elda, en una de les seves ràtzies. Tallaferro
vol atacar-los la seva reraguarda a Portvendres
i mana a Gentil que serveixi i segueixi Guifre
un any o dos. La gent del Capcir, el Conflent
i la Cerdanya es posen en peu de guerra.
|
LO RAM SANJOANENC, rondalla
del galant demoníac que té por del
ram en forma de creu.
|
10A, 10A, 12B, 10C, 10C,
12B.
Romanç.
|
| CANT
II:
FLORDENEU
|
A
la nit, Gentil fa guàrdia al castell de Rià
i Guifre al de Cornellà. El noi, però,
admirat de les congestes del Canigó que,
segons el seu escuder, són mantells de les
fades, decideix d'anar-hi pensant de retornar abans
de l'alba. Flordeneu, la reina de les fades, se
li apareix sota l'enganyosa aparença de Griselda
i mentre les alimares àrabs flamegen pel
Rosselló, Gentil és captivat amorosament
per ella en el meravellós palau reial de
la plana del Cadí .
|
|
Romanç
heroic (de versos decasíl·labs).
|
| CANT
III:
L'ENCÍS
|
Seduït
per Flordeneu i per les altres goges —una de
les quals empra la seva espasa de cavaller com un
mirall, transformant coque- tament el símbol
de la virilitat cavalleresca—, Gentil voga
pels estanys i coneix els dominis de la reina de
les fades, fins a penetrar el cor de les geleres
on té el palau Flordeneu, la qual mana que
l'endemà, quan s'hi desposi, totes les fades
li portin presents.
|
|
Quartetes decasíl·labs
de rima encadenada |
| CANT
IV:
LO PIRINEU
|
Al
vespre, dalt d'una carrossa voladora els dos enamorats
recorren de matinada els dominis del Pirineu fins
al massís de La Maleïda (on hi ha el
cim més alt dels Paisos Catalans, l'Aneto)
El seu itinerari és
aquest: Canigó – Núria –Puigmal
– Toses – Cadí - La Seu –
Sort – Boí –Bisiberri –
Maleïda –Vall d'Aran – Andorra
–Ordino – Carlit – Canigó.
[Tornaran a la llum dels estels]
|
La Maleïda
o
Maladetta
|
Octaves italianes:
10-, 10A, 10A, 10B' 10-, 10C, 10C, 10B'
Variant d'estrofa sàfica:
12A, 12A, 12B, 12C, 12C, 6B.
|
| CANT
V:
TALLAFERRO
|
L'endemà
de l'aplec —mentre Gentil és seduït
per la fada— Tallaferro rep l'espasa merave-llosa
de Sant Guillem, i, per Sant Llorenç de Cerdans
i per Costoges, guerreja els sarraïns fins
al Pertús, on és ferit i fet presoner
a Cotlliure. Però, per la fe en Jesucrist,
els cristians es poden alliberar i cremen les naus
dels àrabs. Malgrat la victòria, Tallaferro
es preocupa per la sort que hagi pogut córrer
el seu fill en la batalla, ignorant el seu fetillament
amorós.
|
|
Romanç
heroic (de-casíl·lab èpic amb
cesura femenina (6+4) i rima asso-nant renovada.
|
| CANT
VI:
NUVIATGE
|
Arribats Flordeneu i Gentil
amb la carrossa voladora a les envistes del Canigó,
la cova de Suirac o Cirac esdevé el locus
amoris sacral, que comunica per galeries subterrànies
amb el cim del Canigó des d'on contempla
--------------------------------------->
Goges i fades de la ciutat
imaginària de Mirmanda, de Galamús,
de Ribes, Banyoles, Roses i Fontargent porten
presents a la parella mentre expliquen a Gentil
--------------------------------------->
|
El Rosselló.
Les peculiaritats
dels llocs de ca-
dascuna d'elles
|
Quartetes heptasíl·labes
de rima encadenada.
12A, 12B, 12A
12A, 12B.
Quartetes encadena-des
/ sextines/ apariat + rimes creuades / ro-mancet/
seguidilles/ tercets encadenats per la terça
rima.
|
| CANT
VII:
DESENCAN-TAMENT
|
Mentre Flordeneu s'agença
per a les noces les fades expliquen les llegendes
del Pirineu a Gentil
-------------------------------------->
Gentil canta tristament
preparant-se per a l'amor quan arriba al cim del
Canigó Guifre, enfurit perquè la
deserció del jove enamorat, fa tres dies,
ha provocat no sols la caiguda del seu castell
de Cornellà sinó el desastre de
l'exèrcit cristià.
-------------------------------------->
Trobant-lo amb flors al
coll i una arpa a les mans, foll d'ira, l'estimba
cingles avall. Les fades el ploren tres dies;
finalment l'enterren, no sense que Flordeneu demani
venjança a les forces de la natura.
|
Passatge d’
Han-níbal.
Noguera i Garona.
Lampègia
|
Quartetes de
rima encadenada.
Octaves alexandri-nes (A,B,A,B,C,C,C,B).
Alternança d’estro-fes.
Romanç.
Sextines de doble pota
de gall: 8a, 8a, 8b, 8c, 4c, 4b.
Quartetes decasíl-labes
de rima enca-denada.
|
| CANT
VIII:
LA FOSSA DEL GEGANT
|
Guifre,
des del Canigó, albira el fum dels galiots
àrabs incendiats per Tallaferro a Cotlliure.
Preveient que els moros cauran sobre el seu germà,
davalla al seu encontre. També arriben en
socors de Tallaferro els ballesters de Besalú.
En el combat, però, és ferit pels
àrabs guiats pel gegantí Gedur. Quan
aquests pretenen arribar a la Cerdanya per traslladar-se,
Segre avall, a Lleida, i han passat Ulldeter, Guifre
els barra el pas vers Carrança i mata Gedur
just quan arribava allí l’abat-bisbe
Oliba.
|
|
Decasíl·lab
èpic (6+ 4) monòrrim.
|
| CANT
IX:
L’ENTERRO
|
En la batalla decisiva
Guifre guanya gràcies a la pregària
del seu germà Oliba. Reunits els germans,
Tallaferro pregunta per Gentil, però Guifre
li amaga el seu crim. Tots van cap a Sant Martí,
on l'escuder de Gentil porta el cadàver
que ha recuperat de les fades, davant del qual
Guifre confessa el seu pecat. Oliba el perdona
en nom de Déu i també Tallaferro.
Guifre promet fer un monestir en el lloc on resta
enterrat Gentil. Oliba li aconsella que l'empelti
de l'esperit dels monjos de Cuixà i s'explica
l'origen llegendari d'aquest cenobi:
------------------------------------>
|
Eixalada
|
Quintets decasíl-labs:
10A, 10A, 10B 10ª, 10B
Codolada
|
| CANT
X:
GUISLA
|
Guifre,
ple de tristesa, es dirigeix al seu castell de Cornellà
a acomiadar-se de Guisla, la muller, que brodarà
unes estovalles per a l'altar amb les barres catalanes.
Plena de desconsol, un jorn sent el cant alegre
de la pastora Griselda, la qual està joiosa
davant l'acabament de la guerra esperant el retorn
de Gentil. La comtessa, que coneix els esdeveniments,
es desmaiarà i Griselda acabara folla.
|
|
Romanç
heroic
|
| CANT
XI:
OLIBA
|
Es
canvien els estris de la guerra pels de la feina
i es basteix el monestir de Sant Martí, que
és habita per vint monjos. Guifre, condolgut
pel seu crim, no es troba digne d'habitar entre
els sants i es cava una cova, on passa les nits
per meditar amb la mort com explica a Oliba, el
constructor del monestir de Ripoll, la portada del
qual es descriu en el poema. Mort Tallaferro i sentint-se
la mort a prop Guifre prega a Oliba que planti una
Creu al cim de Canigó.
|
Portalada de
Ripoll
|
Sextets:
10A, 10A, 10B, 10C, 10C, 10B
|
| CANT
XII:
LA CREU DEL CANIGÓ
|
Mentre
els monjos omplen amb els seus cants els cims del
Canigó, portadors d'un nou ordre, amb Oliba
davant la processó en compliment de la darrera
voluntat de Guifre, i els sants els acompanyen,
les fades i goges es veuen obligades a marxar del
Canigó per sempre. Amb el senyal de la Creu
no sols s'han vençut els àrabs, sinó
les creences paganes.
|
|
Estròfica
canviant, especialment silves amb combinació
de versos de 6 i 10 síl·labes.
|
| EPÍLEG:
LOS DOS CAMPANARS
|
Diàleg
entre els dos campanars romànics de Sant
Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó,
restes ruïnoses en el s. XIX de l'esplendorós
passat medieval. En les set primeres estrofes, en
un seguit d'interrogants es descriu el procés
d'abandó dels dos campanars. En les onze
següents els dos campanars es parlen bo i explicant-se
els seus records de gestes i les seves tristors.
Acaba el de Cuixà dient al de Sant Martí
que les seves pedres enderrocades acabaran al seu
costat. En les tres estrofes finals el poeta torna
a prendre la paraula i fa una evocació naturalística
i sagrada del Canigó.
|
|
Quintets
de versos
decasíl·labs
(ge-
neralment italians,
sense cesura, amb
accent a la 6ª síl·laba,
per bé que també segueixin el model
6+4 o 4+6.)
|
|
|
