Castelló.Agafeu la carretera de Figueres, passat Navata preneu la que porta a Ordis i Borrassà, que us deixarà a la Nacional II, reculeu direcció França, però no entreu a Figueres, cal prendre la carretera de Roses- Empuriabrava, gairabé a tocar del Champion i el camp de futbol del Figueres.

Era capital del seu comtat. Visiteu Santa Maria de Castelló, la creu del terme del seu davant i admireu les restes de les muralles, la Llotja del mar ( actualment casa de la vila ) i restes del palau comtal , avui incorporats al convent de Sant Domènec, la Casa Gran, La Presó i , una vegada fora de la vila, el pont sobre la Muga. Hi ha un museu Parroquial i un parc de papallones molt bonic.

Si no hi heu estat mai, arriveu-vos a Empuriabrava, sobretot si no és estiu, o si és de nit. Doneu una volta en cotxe per veure els canals i els carrerons i asseieu-vos en una terrassa a prendre quelcom.

Peratallada pertany al municipi de Forallac, està situat a la sortida de La Bisbal ( Besalú-Banyoles- variant de Girona-La Bisbal).

Trobarem primer Vullpellac,amb un nucli antic format pel castell-palau i l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, antiga capella del castell. Seguim després cap a Peratallada,perdre's pels seus carrers és tornar a l'època mitjeval. El seu castell, les restes de les muralles i torres, una d'elles la Torre de les Hores. L'església de Sant Esteve de Peratallada, ja fora les muralles, i la de Sant Esteve de Canapost, la de Santa Maria de Fonteta, la de Santa Coloma de Fitor i, prop d'aquesta, el dolmen dels tres peus.

És un lloc on també s'hi menja molt bé. Quan torneu pareu a La Bisbal per comprar quelcom de terrissa, o entreu en una pastisseria i demaneu un bisbalenc.També podeu visitar el seu palau episcopal.

Portlligat. És una cala del municipi de Cadaqués.Portlligat és sinònim de Dalí perquè Cadaqués era lloc d'estiueig dels seus pares, i així aquest hi convidà els seus amics de Paris Paul Eulard, poeta, i Gala, que posteriorment esdevindria la companya de Dalí.

Primer va comprar per pocs diners una cabana, que va anar millorant i ampliant a redòs de la seva fama, al mateix temps degut a la propaganda que l'artista en feia de paraula i d'obra , es va donar a conèixer el lloc i es va convertir en punt de visita obligat pels admiradors de Dalí.

Una vegada morta Gala, Dalí no s'hi va acostar més, però va crèixer la munió de persones que volien conèixer el lloc.

Des de la carretera d'accés a Cadaqués, hi ha un rètol que indica Casa Salvador Dalí. S'hi pot arribar amb cotxe, però el tram final és una mica estret, cal circular amb prudència. La imatge d'aquest antic refugi de pescadors i altres de semblants per les que s'han pagat fortunes mantenen la imatge de lloc mític.

Torrent. Preneu la carretera com per anar a la Bisbal, passat el poble agafeu la carretera de Peratallada, però aneu a Palau-Sator. Visiteu el nucli antic,fortificat, que mantè l'aspecte urbà medieval. La torre mestra del castell de Palu-Sator, la torre de les Hores. Fora del recinte murat hi trobareu l'església de Sant Pere i , dins el terme, l'església de Sant Julià de Boada.

Sant Julià és una fita remarcable de l'estil preromànic. Manté dos arcs de ferradura i restes de pintures murals.

Torrent és la següent parada, aquí hi trobem l'hotel del Mas de Torrent, un dels millors de les comarques gironines i amb una excel·lent cuima. Per agafar gana podeu visitar l'església de Sant Vicenç, de dimensions considerables i les restes del recinte de Castell de Torrent.

Si continueu cap a Llofriu podreu visitar la masia on va viure Josep Pla, que està enterrat al cementiri de Llofriu. I si sou apassionats del mateix Pla, torneu un altre dia i féu la ruta Josep Pla que és un plaer cultural i gastronòmic.

Ultramort. Només de pensar en el significat del nom , entra curiositat per visitar-lo.
Preneu direcció Banyoles, agafeu el desviament a Cornellà del Terri i segui per Medinyà. Una vegada a la nacional, a pocs centenars de metres, a ma dreta desviament cap a l'Estartit. Podeu visitar Santa Maria de Cervià, Sant Jordi Desvalls, Jafre amb les seves basses d'aigua calenta, Verges amb les seves muralles medievals, l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa i la casa de can Batlle on va nèixer Francesc Cambó. Per cert que a Besalú també tenim una casa Cambó, on hi va passar alguna temporada.

De Verges preneu direcció La Bisbal i a pocs quilòmetres trobarem, Ultramort, passejar-hi i pensar és d'un plaer singular. Visiteu l'església de Santa Eulàlia.
Podeu continuar cap a Torroella de Montgrí i visitar les muralles i el castell.

Vilabertran.Direcció Figueres, carretera de Llançà, desviament a l'esquerra.Destaca el conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran amb el Claustre, l'església i el Palau Abacial.

Del Claustre, que té la seva entrada pel carrer de l'Abadia, destaquen l'alternança de les columnes aparellades amb els pilars i els capitells amb decoració vegetal.

L'església de Santa Maria amb la seva portalada, la capella de Sant Ferriol,la Sala Capitular, la sagristia, el dormitori, el refectori,i la capella dels Dolors , avui de la Vera Creu.

El Palau Abacial que consta de tres edificis és un dels millors exemplars del gòtic civil català.

A VIlabertran hi ha la colecció d'art del diari Avui i, al setembre,s'hi celebra el festival de música de Vilabertran.

Amer. Carretera de Girona, circumval·lació, eix transversal, està indicat.
L'origen de la vila està en el monestir de Santa Maria d'Amer, de l'ordre dels benedictins. Només en queda l'església de Santa Maria. Visiteu la immensa plaça porxada on s'hi balla la sardana de l'alcalde el dia 15 d'agost, amb motiu de la Festa Major, amb la rotllana més gran dels països catalans el darrer membre de la qual ha de ser un home..
És un poble que va crèixer mercès al carrilet Olot-Sant Feliu de Guíxols i a l'explotació industrial de la Font Picant, és un poble amb gust d'aigua.

Altres nuclis de població són : Santa Brígida, Lloret Salvatge, Palou, Sant Climent, Sant genís, Colomer, la Jonquera i el Mont

Albons-Bellcaire. S'hi pot arribar des de la Nacional II, direcció l'Escala, passat Vilademat a la dreta.

Albons està situat damunt d'un turó, això s'aprecia més si veniu de Bellcaire. Església parroquial, llàstima de campanar reconstruït, i l'antic castell d'Albons dividit actualment en tres habitatges particulars. Un recorregut pel poble ens sorprendrà : casals pairals, portes adovellades, construccions modernes, finestrals gòtics,...Lloc clau pel món de la sardana, conten que al 1780 el baró de Maldà des del balcó del castell contemplava la gent del poble com ballava el contrappàs i les sardanes al so del flaviol i la cornamusa.

Fora de la vila cal visitar el santuari de Sant Grau, a dos quilòmetres de la vila, celebra el seu aplec el 13 d'octubre, podeu visitar també les seves fonts de la Merla i de Sant Grau.

Bellcaire. Diu la tradició oral que uns són els bons i els altres els de bellcaire ( joc de paraules que juga amb el mot Albons). Enlairat dalt un petit turó, destaquen cases com Can Camps al carrer Major i altres del carrer de Sant Joan. Destaque sobretot el castell palau de Bellcaire del que resta l'antiga capella del castell, de baixada l'església de Sant Joan de Bellcaire i, als afores, Mas Vailet, can Faveta, Mas Nou, Can Frigola.

Bascara, Calabuig i Orriols conformen el terme municipal de Bàscara, al peu de la Nacional.

Antigament envoltada de muralles, una de les antigues portes el Porxo o Portal Nou encara avui és una de les portes d'entrada a la vila, a dins can Vandalic, la casa Sala, casa Cella, casa Marquès de la Quadra, casa del Canonge Josep Xambó, la casa Llorenç, la casa Ferrer, la Capella de Sant Antoni i l'Hospital de Sang són cases o edificis nobles notables. A l'altra banda del poble, al voltant de la plaça de l'església s'aixequen les restes del Castell episcopal: torre de la presó i Sant Iscle, amb la porta de les Ofrenes o de les Dones molt a prop. Té molta nomenada el seu pessebre vivent.

Si sortim direcció Girona desviament a l'esquerra arribarem a Calabuig , veinat rural amb construccions formades per granges i cases de pages al voltant de l'església de Sant Feliu. A dos quilòmetres al SE restes de Sant Nicolau, tornant a Bàscara, un desviament a la dreta ens portarà a l'antic molí fariner, avui casa de colònies.

Orriols es troba entre la nacional i l'autopista. El Castell d'Orriols, avui restaurant i seu d'una confraria , s'hi menja molt bé i es pot visitar una part. A prop Sant genís d'Orriols i les ruïnes de Sant Miquel de Terrades.

La Vajol.Aquesta població és un lloc mític i històric per als surers, juntament amb Agullana fou el bresol a la Catalunya Sud.Carretera de França Agullana i La Vajol.

Durant els mesos de gener i febrer de 1939 aquest poble fou seu de la presidència de la República i de la Presidència del Govern: Azaña, Negrin, Companys, Aguirre varen entrar a França per aquesta població, així com també els quadres del Museu del Prado (que van romandre a la Mina Canta abans de ser dipositats a la Societat de Nacions a Suïssa) i l'or que es va embarcar cap a Mèxic amb el vaixell Vita.

País de contrabandistes des de sempre, s'hi arriba entrant per l'era de can Canta, si seguiu pel carrer Agullana, arribarem a la Plaça Major on hi ha hostals i restaurants,podeu ullar el mapa orientatiu del municipi per fer-vos una idea.

Fonts com la de l'Avellaner, del Perdigó o del Cucut.

Plaça de l'església, plaça Joan XXIII, església de Sant Martí i, seguint el carrer de les mines, el Mirador de l'Empordà.

Masies del municipi a més de Can Canta : can Barris, mas Comalius, mas Quera,mas Guixeté, mas Tarinas, mas Martí, ...

A l'entrada del poble venint d'Agullana la carretera del coll de la Manrella, municipi d'Agullana , hi ha un monument al President Companys on cada any s'hi celebra una trobada d'agermanament amb la gent de la Catalunya Nord.