| |
|
| |
| Primer itinerari
: Besalú, la Guixera, Sant Ferriol.
0 min. Sortida
de la Plaça de la Vila de Besalú, pel
carrer del canó atravessar el Prat de Sant
Pere i seguir pel carrer d'Olot.
3 min. Placeta
d'en Cambó. Seguir pel carrer de l'esquerra,
anomenat camí de Can Surós.
7 min. Can Surós,
edificació que estava destinada a ús
industrial i comercial. El camí planeja.
24 min. Cruïlla
de camins. Prendre el de l'esquerra , que baixa.
27 min. La Guixera,
casa enrunada al costat d'un canal d'aigua i del Fluvià.
Ací hi havia el gual que solien prendre els
veïns de Sant Ferriol per anar a Besalú,
amb una passera. El camí continua per l'altra
banda del riu, per un corriol que fa pujada.
1,05 h. Sant
Ferriol
|
| Segon itinerari:
Besalú, Pla de Can Costa, Sant Ferriol.
0 min. Sortida
de la Plaça de la Vila de Besalú, direcció
Pont Vell, pàrking i seguir per la pista de
la Forestal Catalana.
10 min. Bifurcació
de pistes " GR-1 i GR-2"; prendre la de la dreta.
20 min. Mas Candell
a l'esquerra, tot seguit a la dreta om troba el Pla
de Can Costa, la Teuleria, el Casal ( enrunat ) a
l'esquerra i fins a la casa del Viver, a tocar de
la carretera.
1,15 h. Deixar
la pista per un corriol. És l'antic camí
de Sant Ferriol. Es passa prop de Can Lladrera. S'atravessa
per tres vegades l'ampla pista que porta els cotxes
al santuari.
|
0 min. Sortim de Sant Ferriol per l'antic
camí que deixa la carretera a la dreta. Es passa
prop de la casa de l'Om, enrunada. Continuar a l'esquerra,
sempre pujant, fins a trobar el pla amb la indicació
de Can Badia, i seguir a l'esquerra.
25 min. Bifurcació de pistes; prendre
la de la dreta. A la font de Planells, situada a l'esquerra
del camí, la pista s'encreua amb una altra; prendre
la de la dreta.
45 min. Can caballé, restes de
la casa vora del camí. Continuar endavant.
51 min. Cruïlla de camins. Ens separem
del camí principal i amb cinc minuts som al Mor |
0 min. Sortim de Sant Ferriol per l'antic
camí que deixa la carretera a la dreta. Es passa
prop de la casa de l'Om, enrunada. Continuar a l'esquerra,
sempre pujant, fins a trobar el pla amb la indicació
de Can Badia, i seguir a l'esquerra.
25 min. Bifurcació de pistes; prendre
la de la dreta. A la font de Planells, situada a l'esquerra
del camí, la pista s'encreua amb una altra; prendre
la de la dreta.
45 min. Can Caballé, restes de
la casa vora del camí. Continuar endavant.
51 min. Cruïlla de camins. Ens separem
del camí principal i amb deu minuts anem i tornem
del Mor.Tornant a la cruïlla
de camins per on hem vingut, seguir pista amunt,
tot anant cap a la dreta, per un terreny vermellós.
Hom troba la bassa Coloma o de Gayolà, i després,
un petit collet. El corriol baixa.
1,33 h. Collet de Can ou, lloc arranjat
per a activitats de temps lliure. A la cruïlla
de pistes, seguir per l'esquerra, en direcció
a la Rectoria.
1,40 h. Sant Miquel de la Miana. |
La llegenda de Sant Ferriol, recollida
per Joan Amades, conta que el sant era capità
de lladres i que cada vegada, després d'haver
comès un crim i un robatori, se'n
anava a confessar i exigia del confessor que l'absolgués;
com que aquest no hi accedia, aleshores el matava. Un
dia trobà un confessor vellet que es va oferir
a absoldre'l, però amb la condició que
no faria cap més crim. Les paraules del sacerdot
van arribar al cor del malfactor i el van commoure tant
que es va convertir. Els seus companys, en adonar-se
del canvi, el van matar per covard, i el van enterrar
d'amagat al celler de l'hostal on van cometre el crim.
Va passar molt temps. L'hostaler, que
ignorava el crim, va notar que d'una de les botes del
celler hi rajava molt més vi del que semblava
que hi podia cabre. Per més que en treia, mai
no s'estroncava, al contrari; semblava que cada dia
el raig sortia amb més força. Intrigat
per aquella anormalitat. l'hostaler va desfer la bastida
de les bótes i va veure amb meravella que del
sòl, i sota mateix de la bóta sense fi,
sortia una mà que amb un dit estès tocava
la bóta. Va cavar, per veure d'on sortia aquell
braç, i va trobar el cos incorrupte del sant
capità, que havia obrat el miracle de treure
la mà, tocar la bóta i fer-la esdevenir
inesgotable mentre la va tocar.
La llegenda té una variant segons
la qual el sacerdot féu fer per al capità
un anell en el qual hi havia escrit en caràcters
molt visibles el mot Moriràs . La
vista constant de l'anell portava sempre a la memòria
del bandoler les paraules del sacerdot, i es convertí.
És una dita popular, la de " durar
com la bota de Sant Ferriol,". S'aplica a coses que
hom pensava que s'havien esgotat i encara duren.
A les comarques gironines hi ha una cofraria
de sommeliers anomenada " La Bóta de Sant Ferriol
". |
| L'antiga parròquia
del Mor, dedicada a Sant Silvestre, rebé l'annexió
d'Ossinyà per formar una única entitat
eclesiàstica. Tenia 68 ànimes de
comunió el 1863, i cinc cases amb 25 habitants
el 1914. El rector passà a residir a Sant Ferriol |
L'església està dedicada
a Sant Miquel, és d'una nau amb absis i volta
de canó; a la porta s'hi veu una arquivolta triple.
Prop de l'església hi ha les restes
d'un antic castell. La Miana no formava part del terme
de besalú, sinó que fou una colonització
dependent de l'assentament monàstic de Sant Julià
del Mont, del terme de Santa Pau, que aconseguí
autonomia el segle XV. Amb 188 ànimes el 1863,
152 el 1946 i 53 el 1957, la Miana es despoblà
abans que els seus veïns. |
|
|
|
|
